QUI NO SERVEIX, NO SERVEIX PER A RES

 

Abans, en molts llocs  “fer la mili” se’n deia “fer el servei”. Quan deien “està fent el servei”, ho entenien com  que servia el país. Una dona de servei era una criada que feia els treballs de casa a canvi d’uns diners.

 

Jesús avui, en l’evangeli, ens parla d’un altre tipus de servei. El servei que ell va fer és un servei totalment gratuït, a canvi de res. El seu servei és un servei d’amor. D’un amor que es dona sense demanar res a canvi, sense exigir, sense contraprestacions.

 

Jesús el servent, va venir al món per ser el servidor de tots. Es va posar l’últim lloc, a fer cua amb els pecadors, a compartir els sofriments de la humanitat nafrada. Ho hagués pogut fer des de d’alt del cel, des de la força, la potencia i el poder de Déu. Però va voler ser un home dèbil i compartir l’experiència humana de la fragilitat, fent-se el mateix vulnerable, capaç de sofrir i d’experimentar la debilitat.

A Jesús, el sofriment –el seu i el dels altres- el va dur a la mort i des d’allí a la glorificació. A nosaltres el sofriment ens dóna solidesa i profunditat, si sabem assumir-lo i treure’n profit. ¿Què és el que sap aquell que no ha sofert?. El dolor i el sofriment ens fan endinsar en la pregonesa de l’experiència humana, sempre pastada amb llàgrimes i sovint amb dolor.

 

Els cristians sabem que mai sofrim tot sols. Sabem que Jesús ens acompanya i que amb ell tot sofriment té sentit i profunditat. Sabem que des de Jesús cap sofriment humà es perd i que ell els pren i els introdueix en la profunditat de Déu.

 

 

D O M U N D - 2003

 

Amb Maria...

 

Cridats a la Missió

 

     Recordat de les missions

amb la pregària  i  l’almoina.

 

 

 

 

 

 

Vint-i-cinc anys de pontificat

 

Aquests dies Joan Pau II ha complert els seus vint-i-cinc anys de pontificat. Segurament que pocs Papes han arribat a aquesta fita.

 

La premsa se n’ha fet ressò i tothom parla del carisma del Papa, de la seva valentia i dels seus missatges, socialment avançats.

 

El seu nomenament va ser una sorpresa, molt més pel fet que era polonès i procedia d’un país que havia sofert la dictadura comunista, sistema que ell criticava, com tampoc s’està de dir que no està d’acord amb el sistema capitalista.

Ha estat incansable, viatjant per tot el món, i ara, quan gairebé no pot, vol continuar actiu per damunt de les seves possibilitats.

 

La seva fortalesa d’esperit és admirable, però hi ha cada més veus, de diverses procedències, que no veuen bé que la imatge d’un Papa malalt s’exhibeixi com s’està fent. Deixant de banda el testimoni de bondat i valentia que pugui donar, fa llàstima la imatge de l’home malalt i parcialment impedit.

 

Això, però, no seria el més greu, ja que és fàcil preguntar-se si el Papa, en aquests moments, pot tenir força i capacitat per dirigir l’Església, com a màxim responsable.

 

Si això és així, en mans de qui està la direcció de l’Església?

 

D’un temps ençà corren, cada vegada més,  aires involucionistes i això és més important si hi ha en joc diversos models d’església.

 

Joan XXIII, amb el Concili Vaticà II, va encetar un camí de renovació per a l’església. Pau VI va ser el realitzador de bona part del Concili i va seguir amb fermesa l’esperit del seu antecessor i ara, amb Joan Pau II, especialment a les acaballes del seu pontificat, podríem desviar-nos d’aquest camí, tenint en compte que el Papa, per edat i salut, no pot estar al cas d’un estament tan gran i complex.

En els sistemes jeràrquics el qui va al davant és molt decisiu i, justament, per això convindria que es trobés el relleu adient,  perquè es recuperés el rumb del camí conciliar i l’església visqués el do d’una renovació constant.

 

El “Grup Colònies Guàrdia-Lada”, ja fa història

El passat mes d’agost, la tanda de colònies a la Guàrdia-Lada sumà els trenta-un anys consecutius en les seves activitats programades.
Durant tots aquest anys, han estat molts els participants, els monitors i els pares que han cregut en aquest servei que ofereix el bisbat a través del “Grup Colònies Guàrdia-Lada”. El grup de monitors, any rera any es posa al servei de tots aquells infants i joves que d’alguna manera necessiten un canvi en el seu ritme habitual d’estudis, de família o simplement de lleure, ara bé, amb els principals valors humans i de fe al capdavant. Cada any, tot i les dificultats econòmiques que de forma generalitzada pateixen totes les associacions i grups de voluntaris, el grup reuneix esforços personals i econòmics per tal de preparar una nova tanda, i això sí, sempre amb l’entusiasme del primer dia, ja que el bon gust de boca de l’any anterior, l’amistat i la bona predisposició per part de tots, sempre són el principal pilar per obtenir un bon resultat.

Finalment doncs, és un motiu de felicitació per tots aquells que any rera any participen en la seva elaboració, oferint aquest servei tant important i atractiu per a tots els joves de la nostra comarca i bisbat.

 

	Edita: Grup de parròquies de l'Arxiprestat de la Segarra.  Bisbat de Solsona       E-mail= redaccio@galeon.com      web= www.galeon.com/full_fent_cami

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ametlla	31,99	16,50	155,42	203,91
Castellnou d’Olug.	127,40	140,50	195,70	463,60
Curullada	175,45	147,34	126,80	449,59
Ferran	25,55	104,95	274,96	405,46
Freixenet	196,50	342,50	454,50	993,50
Gàver-Estaràs	48,22	79,35	55,71	183,28
Guàrdia-Lada	163,40	146,19	147,58	457,17
Llor	66,50	50,00	125,50	242,00
Massoteres	154,20	301,81	200,00	656,01
Montoliu	30,61	125,91	18,00	174,52
Montpalau		50,00	50,00	100,00
Oluges	60,82	266.71	70,00	397,53
Talavera	212,85	206,58	628,59	1048,02
Tallada	110,00	120’00	75,00	305,00
Tarroja	129,00	127,00	146,00	402,00
Vergós Guerrejat	-	-	26,66	26,66
Vilagrasseta	31,64	45,40	9,65	86,69